Avui us recomanem un llibre.

En Francesc Costa Oller ens ha fet arribar el link al seu blog PER CAMINS HISTÒRICS.
 
Podem dir-vos que hem fet una ullada en profunditat als escrits d’aquest mataroní apassionat de la història del seu poble, i de tota la contrada, i ens han semblat molt interessants, molt recomanables.
 
Si teniu una estona i passeu pel bloc d’en Francesc, us agradarà anar a la pestanya anomenada “Llibres”. En fer un repàs per les seves publicacions acabareu per topar-vos amb El camí de Parpers, de Mataró a Granollers passant per Argentona i La Roca, un recull en 36 pàgines del camí que havien de seguir els traginers i tota aquella gent que volia anar o venir de Mataró a Granollers passant per La Roca.
 
En Francesc distribueix aquest llibre de forma gratuïta mitjançant un enllaç on us el podeu descarregar en format pdf. A més, també podeu veure tot un seguit de fotografies en molt bona resolució del traçat del camí així com cartografia, en l’àlbum que ha creat expressament.
 
Desitgem que en gaudiu força.
 
Anuncis

Visita a les excavacions del Poblat Ibèric de Can Santpere per Sant Sadurní.

El darrer cap de setmana de novembre, en el marc de la Festa Major d’Hivern de Sant Sadurní, un grup d’unes 15 persones es van reunir a la plaça de l’Ajuntament a les 9.30 del matí i van fer una excursió d’unes tres hores fins al poblat ibèric de Can Santpere.

En arribar al poblat van poder seguir l’evolució dels treballs que s’han dut a terme al llarg del mes de setembre.

Aquests treballs han consistit en la neteja de vegetació de 9 punts, es van realitzar dues cates i es va efectuar un treball intens de prospecció superficial que va permetre documentar diverses estructures muràries.

El resultat del conjunt d’actuacions ha permès plantejar la seva delimitació inicial, si bé manquen dades clares a una part del sector sud-oest, i realitzar-nela planimetria. Les dades actuals semblen indicar que el recinte ocuparia una superfície de 2’5ha, aproximadament. La superfície construïda podria arribar a ser superior, ja que en una zona, fora de les estructures muràries, es varen poder documentar restes de materials arqueològics en superfície.

En les zones que conformen els angles del recinte s’observa un engruiximent dels murs que arriba als 3m d’amplada en total. Com a singularitat, en l’angle sud-est, s’observa un reforç del talús que proporciona a la muralla una amplada de 5m.

Els dos sondejos es varen efectuar a:

  • Poterna: porta tapiada a la muralla nord que hauria servit per poder millorar la defensa de l’oppida en el cas d’un possible atac enemic.
  • A l’angle sud-est, la neteja de la vegetació va permetre observar l’estructura de construcció de la muralla abans esmentada.

L’excavació de la cata va permetre documentar un enderroc d’uns 60cm de potència, que cobria un nivell de circulació. No hi varen aparèixer restes materials que permetessin datar el moment fundacional de l’assentament.

En diverses zones s’hi varen detectar parets d’edificis i indicis de possibles carrers que anirien en sentit longitudinal i transversal.

La organització i densa ocupació de l’espai, les fortes estructures defensives que es van observant i la gran superfície ocupada, permetrien plantejar, a nivell d’hipòtesi, que aquest assentament podria ser considerat, dins la estructuració de poblament laietà coneguda actualment, com un poblat de segon ordre. Compliria una destacada funció ja que controlaria a d’altres poblats o vilatges fortificats de menors dimensions, com vindria a ser el Turó Gros de Céllecs, alhora que estaria interrelacionat directament amb la ciutat capital del territori laietà, Burriac (Cabrera de Mar).

Degut a la naturalesa dels treballs arqueològics efectuats, no s’hi varen documentar massa restes mobles (ceràmiques, metalls, etc) que ens permetin ser molt precisos amb les dades cronològiques però la organització territorial de la zona i la creació o desenvolupament d’aquest tipus d’assentaments, es documenta cap al segle IV aC. La darrera fase de construcció ja és durant la romanització, tal com es comprova a través de l’aparició de tegula, àmfora itàlica…, fet que permet datar-la cap al segle II aC, abandonant-se segurament al llarg del mateix segle. Caldrà, no obstant, que futures campanyes permetin contrastar-ho per poder ser més precisos.

  • La informació d’aquest article ha estat proporcionada per Lluís Vila, responsable de l’empresa Estrats, encarregada d’efectuar els treballs arqueològics a l’assentament de Can Santpere, i que va efectuar la visita guiada.